13 de juny 2019

Eleccions municipals a l'Alguer


Diumenge 16 es celebraran les eleccions municipals a l’Alguer. La ciutat sardocatalana ha d’escollir el seu nou síndic, i, com últimament està passant a tot Itàlia, és molt probable que la dreta de Salvini i els seus aliats puguin guanyar, o com a mínim obtenir un bon numero de vots. Malauradament, no existeixen sondejos, doncs per explorar quines podrien ser les intencions de vots, queden el bar, les conversacions de carrer, o —pels més entesos— parar l’orella a les xaxarrades que es fan a “Montecitorio”. Aqueix no és el nom del cèlebre edifici on, a Roma, es reuneix el Parlament italià, sinó es com es diuen uns bancs en concret al port on, habitualment, es reuneix un grup de gent gran que passa tot el dia comentant, per la major part en alguerès, l’actualitat i la política.
Salvini, el polèmic Ministre de l’Interior i vice-premier, és un dels arguments més debatuts. Per uns és un autoritari i un que, desprès d’anys parlant de secessió del nord, ara s’ha tornat nacionalista italià, o encara, pels més crítics, un feixista, o fins i tot un frívol. Altres el defensen, perquè, segons ells, ha aplicat la mà dura contra la immigració i la criminalitat. La Lega, el partit de Salvini, a l’Alguer es presenta com aliat d’una coalició que, com a les eleccions a la Regió, reuneix entre d’altres els post-feixistes —i doncs nacionalistes italians— de Fratelli d’Italia amb els independentistes del Partito dei Sardi, passant pel partit de Berlusconi (Forza Italia). Entre els membres d’aqueixa extravagant coalició, hi trobem també el Partit Sard d’Acció, històrica formació sardista (el partit fou fundat al 1921) que, gràcies a aquesta aliança, ara governa la Regió Autònoma. Els sardistes, caracteritzats per certa incoherència ideològica a partir del ’90, eren últimament una força residual, tan a l’illa com a la ciutat, però gràcies a l’aliança amb la Lega han recuperat posicions. A l’Alguer el seu candidat a síndic és Mario Conoci, un polític expert que ha tingut diversos encàrrecs en les passades administracions, passant per diverses formacions, dels hereus de la Democràcia Cristiana fins a Forza Italia. Si guanyés, seria el primer síndic sardista a l’Alguer. I l’enèsim transformista.

L’altre favorit és l’actual síndic, Mario Bruno, del Partit Democràtic. Polític expert i militant d’esquerres des dels principi de la seva carrera, ha estat conseller municipal i regional, i governa la ciutat des del 2014. Té l’inconvenient d’acumular les critiques de tot el què, en cinc anys, no ha sabut fer, però se’l pot considerar una figura popular i apreciada. Entre altres coses, ha estat determinat, des del principi, a promoure l’ús del català a un nivell institucional (va fer el seu discurs de presa de possessió en aqueixa llengua), tot i que alguns el van criticar perquè, a part de fer declaracions, la seva política lingüística no va tenir molts efectes pràctics. Des d’aquest punt de vista destaca com a una de les llistes que el sosté, hi trobem com a candidat el President d’Omnium Cultural de l’Alguer, Esteve Campus. És una novetat, perquè la seva campanya és en català de l’Alguer i, si entra com a conseller i Bruno és reelegit, podríem tenir novetats en el front de la llengua.
El tercer, i menys favorit (sempre segons l’estudi d’opinió de la gent gran que seu a Montecitorio), és el candidat del Movimento 5 Stelle, Roberto Ferrara. Més jove respecte als seus dos rivals, i amb menys experiència política, podria acumular el vot de protesta dels algueresos, que durant els darrers vint anys han vist un Municipi control·lat casi sempre per les mateixes persones. Però, donat que el moviment fundat per Beppe Grillo continua perdent vots a tot Itàlia, la tendència es podria repetir diumenge.
Quins canvis s’esperen pel que fa la llengua i les relacions amb els altres territoris de parla catalana? D’entrada, és menester dir que aqueix no és un tema de debat, ja que tothom està d’acord en salvaguardar el patrimoni lingüístic i potenciar les relacions amb “los germans catalans”. Que siguin de la dreta aliada de Salvini o del PD, ningú posa en dubte aquest punt, però potser aquí està el problema. No hi ha pràcticament debat sobre com potenciar l’ús de la llengua o quin paper ha de jugar l’Alguer dins de la catalanofonia, doncs no està clar si existeix una real voluntat política, o només es fa referència a la “catalanitat” com a recurs purament propagandístic. Cal mirar els cartells electorals, on sovint apareixen les quatre barres i algunes frases en català.
Els arguments que més preocupen els algueresos avui no són aquells lligats a les polítiques lingüístiques, sinó, com a mínim, tres en concret: la posidònia, l’aeroport i la falta de llocs de treball.
El golf de l’Alguer té unes praderies de posidònia considerables, i de conseqüències les platges es cobreixen, cada hivern, de plantes mortes, tant que el nom de la ciutat ve d’aquí. La planta marina és una de les principals responsables de que la sorra de les platges de l’Alguer, fina i blanca, es conservi de forma natural. Durant els darrers anys s’ha començat a aplicar un protocol per evitar la desaparició de la sorra amb una idea senzilla: deixar acumular les plantes i altres algues mortes a les platges durant l’hivern, fer neteja abans l’estiu, i tornar a reposar tot un cop acabat el període turístic. Però, la solució no ha satisfet ningú: cúmuls d’algues davant de les cases, excavadores i camions que entren a la platja, sorra que acaba envaint els carrers del litoral. I a la ciutat tothom parla de què fer amb les algues, i naturalment tothom és avui un expert.

L’altre tema que preocupa, i des d’uns quants anys, és la pèrdua de línies que ha patit l’Aeroport. Desprès d’haver experimentat una expansió amb l’arribada de Ryanair al 2004, des del 2016 la companya ha suprimit molts vols, entre els quals aquells amb Catalunya, traslladant finalment la seva base a Càller. L’aeroport té sempre menys passatgers, mentre moltes línies s’han fet precàries (com aquella per Barcelona, operada per Vueling), quan no s’han suprimit del tot. Les connexions aèries per una ciutat que viu de turisme, com es pot entendre fàcilment, són molt importants, perquè des del bon funcionament d’aquesta infraestructura depen l’augment de llocs de treball a tot el territori. Però del futur de l’aeroport depèn, en part, aquell del català de l’Alguer, ja que l’establiment d’unes línies regulars amb Barcelona, Palma, Perpinyà o València multiplicaria les motivacions entre la població per utilitzar el català de l’Alguer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada