Rafael Caria. Política i llengua a l'Alguer.

 

Lo 13 de maig de 2011 s'és tenguda a l'Alguer una conferència dedicada a Rafael Caria, organitzada per Òmnium Cultural de l'Alguer i volguda per Esteve Campus, President de la associació que ha dividit amb Caria tants moments de activisme i de vida. En la conferència se parlava de los diversos aspectes de la obra d'aqueixa important figura de la ciutat sarda, i los intervents han anat de la lingüística a la poesia: Noëlia Motlló, que ha col·laborat amb Rafael en les suas recerques sobre la llengua algueresa, ha parlat de la importància de lo seu treball com lingüista; Pere Lluís Alvau, que ha vivit amb Caria lo període de l'activisme per la llengua, durant lo acte ha recitat calqui una de les suas poesies; Elisabetta Dettori, amiga també de la família Caria, ha recitat los versos de Rafael; i Marcel A. Farinelli, que gràcies a les suas recerques sobre la història de la ciutat, ha reconstruit la activitat política de Caria (i espera fer-ne una biografia a 4 o 6 mans). Ananquí posem lo vídeo de lo discurs que he fet jo (Farinelli), encare que les imatges tenen...la tremolosa, perquè és estat registrat amb lo mòbil de un de los més emocionats espectadors, lo fill de Rafael. Però és important, és forsis la única ocasió per conèixer un poc de la història d'aqueix alguerès que, sobretot en los anys setanta i vuitanta, és estat lo principal activista d'un grup de joves, entre los quals Esteve Campus i Pere Luís Alvau, que pensava salvaguardar l'alguerès, i que són estats los primers a donar una dimensió també política a aqueix interès. Rafael, més envant en los anys, se va dedicar totalment a la toponomàstica, a la lingüística, a l'etimologia, i naturalment a la poesia. Los altres participants, durant la conferència, mos han donat una panoràmica també a sobre d'aqueixes dimensions de la obra de Rafel, però, per desgràcia, no tenim los vídeos!!

Grafitti Politique a Còrsega

Córsega no és només blanca i blava. Fa referència a que l'Illa no és només un paradís de vacances.

Corsica és una illa fascinant com Sardenya, i com aquesta conviu en una problemàtica relació amb un estat continental, vist com mare o madrastra a segona de la perspectiva o del moment històric. A diferència de Sardenya, però, la situació és més crispada, la societat més travessada de la tensió contra l'Estat francès, i sobretot per la violència política. Aquest conflicte te una repercussió directa en els murs de les ciutats i dels pobles, que es transformen en aparadors per missatges polítics. Així els moviments polítics i els grups armats  "marquen" el territori i es fan visibles. En la majoria es tracta d'escites fetes amb spray, un xic naïf, i és difícil trobar dibuixos elaborats, cosa que fa del "grafitti politique" una cosa més semblant a una pasquinada que a un murales. De fet una de les raons que explica aquest fenomen és,  segons els mateixos autors dels "grafitti", és la dificultat a transmetre el seu missatge a través de la premsa. Tot plegat aquesta situació fa que una petita ciutat muntanyenca com Corti, cap i casal de la nació corsa, sigui plena d'escrites, adhesius o petits murales que la fan molt interessant. Essent un important meta turística, la seu de la única universitat, i al mateix moment el lloc en el qual, anualment, es celebra una cimera de tots els moviments independentistes, és un lloc que dona molta visibilitat.  Aquí algunes dels "grafitti" que he pogut fotografiar a Corti aquesta primavera, només és una mostra, per qui estigui interessat recentment ha sortit una bona publicació sobre el tema que recull moltes fotos interessants: P. Murati, J. G., Poletti, A. Albertini 30 ans de grafitti politique en Corse, Editions Anima Corsa 2010.

  30 anys de lluita armada del Front de Liberation Nationale de la Corse.

I Francesi Fora (fora els francesos).

Grafiti que celebra la mort d'un militant independentista.

Front de Liberation National de la Corse-Union des Combattants. 

Una de les escissions del FLNC.

Vsica el Front!Patria o Mort!

Gendarmes vigileu!

Lluita joventut, el futur ets tu! Escrita de la Ghjuventù Paolina (GP).

FLNC per Córsega Nació. 

És refereix a que el FLNC recolza el partit Corsica Nazione.

L'impresa dei Mille secondo l'ultimo dei garibaldini

Carlo Verdone interpreta Quintilio Baracca, ultimo superstite dei Mille, ma la sua testimonianza svela i retroscena dell'impresa garibaldina. É un pezzo di grande comicità, e l'ironia dell'attore romano, trasformando l'impresa dei Mille in una rocambolesca avventura, suggerisce come l'unità d'Italia non è stata poi quella splendida ed eroica avventura che tutti noi abbiamo appreso sui libri di scuola. É anche una lezione di come gli italiani, per fortuna, hanno un ottimo senso dell'umorismo che non si ferma nemmeno davanti agli eroi della patria...e notare come il pezzo è recitato davanti a un pubblico di militari!

Crónica descriptiva de l'Alguer

Fa uns dies he pogut tenir en les mans, i finalment comprat, aqueix petit llibre sobre la nostra ciutat. Sabia de la seva existència i ja ho havia pogut fullejar en alguna biblioteca barcelonina, però trobar-ho a un preu molt modest (10 euros) ha estat tota una satisfacció per la meva insana mania d'omplir-me la casa de llibres (si continuo així, d'aquí a pocs mesos hauré de traslladar-me al terrat...). És un d'aquells llibres que van ser publicats a la dècada dels cinquanta del segle passat, quan l'Alguer va ser meta d'alguns viatgers catalans a la recerca d'una mica d'aire fresca, en el sentit que sota Franco respirar "en català" era complicat. L'autor d'aquest llibre, molt menys conegut que el fotògraf, periodista i historiador Pere Català i Roca (1923-2009) amb el qual va coincidir a l'Alguer, és Manuel Pagès i Mercader (1883-1968), que de veritat va ser poc recordat per la població local. Pagès era un catalanista convençut i radical, militant primer de Estat Català, del qual va organitzar els escamots, després va ser afí a Nosaltres Sols! En la seva carrera política va haver d'exiliar-se, i un dels llocs en els quals va trobar refugi fou Còrsega. La passió per aquestes illes mediterrànies el va portar, un cop acabades tant la Guerra Civil com la II Guerra Mundial, a visitar la nostra ciutat. D'aquestes visites, l'antic home de combat, en traurà dos llibres, ambdós que reprenen la formula ja inaugurada per Eduard Toda i Güell (1855-1941): literatura de viatges implementada amb la nostàlgia del perdut imperi mediterrani.

El llibre aplega textos sobre diferents aspectes de l'Alguer, cada capítol és deslligat dels altres; tenim la "Pesca del Corall", "Descripció general d'Alguer ciutat i els seus entorns" o "Esdevenir de Sardenya", mentre no podien faltar algunes poesies de Ramon Clavellet, el poeta alguerès desaparegut a Catalunya a principis del segle passat, o alguns documents de Pere III o altres proves de la presència catalana a l'Illa. Sincerament la lectura no és fàcil, en el sentit que es tracta de textos deslligats (evidentment l'autor era més hàbil amb la pistola que amb la ploma), tot i així és una mostra de l'interès català cap a la nostra terra i la seva lectura es fa interessant si comparem les opinions d'un "continental" amb els fets...sempre veuen un altra cosa, serà que tot canvia  a segona des d'on miris el mon?

Aquí un proposo un bon documental de la RAI, la televisió pùblica italiana, sobre el Regne de Sardenya, amb interessants imatges de la ciutat de Càller, del Palau Reial i d'altres dependències de la família Savoia a l'Illa. Molt instructiu...