Fa uns dies he pogut tenir en les mans, i finalment comprat, aqueix petit llibre sobre la nostra ciutat. Sabia de la seva existència i ja ho havia pogut fullejar en alguna biblioteca barcelonina, però trobar-ho a un preu molt modest (10 euros) ha estat tota una satisfacció per la meva insana mania d'omplir-me la casa de llibres (si continuo així, d'aquí a pocs mesos hauré de traslladar-me al terrat...). És un d'aquells llibres que van ser publicats a la dècada dels cinquanta del segle passat, quan l'Alguer va ser meta d'alguns viatgers catalans a la recerca d'una mica d'aire fresca, en el sentit que sota Franco respirar "en català" era complicat. L'autor d'aquest llibre, molt menys conegut que el fotògraf, periodista i historiador Pere Català i Roca (1923-2009) amb el qual va coincidir a l'Alguer, és Manuel Pagès i Mercader (1883-1968), que de veritat va ser poc recordat per la població local. Pagès era un catalanista convençut i radical, militant primer de Estat Català, del qual va organitzar els escamots, després va ser afí a Nosaltres Sols! En la seva carrera política va haver d'exiliar-se, i un dels llocs en els quals va trobar refugi fou Còrsega. La passió per aquestes illes mediterrànies el va portar, un cop acabades tant la Guerra Civil com la II Guerra Mundial, a visitar la nostra ciutat. D'aquestes visites, l'antic home de combat, en traurà dos llibres, ambdós que reprenen la formula ja inaugurada per Eduard Toda i Güell (1855-1941): literatura de viatges implementada amb la nostàlgia del perdut imperi mediterrani.
El llibre aplega textos sobre diferents aspectes de l'Alguer, cada capítol és deslligat dels altres; tenim la "Pesca del Corall", "Descripció general d'Alguer ciutat i els seus entorns" o "Esdevenir de Sardenya", mentre no podien faltar algunes poesies de Ramon Clavellet, el poeta alguerès desaparegut a Catalunya a principis del segle passat, o alguns documents de Pere III o altres proves de la presència catalana a l'Illa. Sincerament la lectura no és fàcil, en el sentit que es tracta de textos deslligats (evidentment l'autor era més hàbil amb la pistola que amb la ploma), tot i així és una mostra de l'interès català cap a la nostra terra i la seva lectura es fa interessant si comparem les opinions d'un "continental" amb els fets...sempre veuen un altra cosa, serà que tot canvia a segona des d'on miris el mon?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada