Llengua i eleccions municipals a l'Algue

És temps d'eleccions municipals a l'Alguer. La ciutat, desprès que a finals del 2013 l'antic Síndic, Stefano Lubrano, fos obligat dimitir a causa de les divisions en la coalició que l'havia sostingut. Elegit amb el recolzament del Partit Democràtic i d'una llista cívica, la mateixa candidatura de Lubrano – home extern al PD – havia creat una fissura en la formació que, finalment, va provocar la caiguda del govern municipal. Ara, desprès d'alguns mesos durant els quals qui governava la ciutat era un representat de l'Estat, arriba el moment dels comicis.

No és situació excepcional, al contrari és un guió ja vista altres voltes. La ciutat és acostumada a una certa inestabilitat política, com del reste ho és el sistema polític a tot Itàlia. En aquest cas, però, el litigi dins del PD i les vicissituds del centre-dreta berlusconià – escindit en més partits – han multiplicat els candidats. Ara els aspirants a la direcció de la ciutat són sis. Mario Bruno: líder del PD alguerès, ja diputat a l'assemblea regional i sostenidor del passat govern ciutadà, ara es presenta amb una llista cívica i recolzat per moviments d'esquerra locals (Sinistra Civica di Alghero-Esquerra Cívica de l'Alguer) i partits democratacristians (Unione dei Democratici di Centro-Unió dels Demòcrates Cristians). Enrico Daga: emprenedor molt conegut, ja representant a la Província de Sàsser i “enemic” de l'antic batlle, és el candidat oficial del PD. Stefano Lubrano: ara sense el recolzament de partits polítics i es presenta amb una llista pròpia (Patto Civico Lubrano Sindaco – Pacte Cívic Lubrano Síndic). Fiorella Tilocca, que es presenta amb l'esquerra ecologista (Sinistra Ecologia e Libertà – Esquerra Ecologia i Llibertat ). Maria Grazia Salaris: amb una experiència en l'assemblea provincial de Sàsser, és la candidata “berlusconiana”, sostinguda pel mateix partit del cavaliere (Forza Italia – Força Itàlia), el Partit Sard d'Acció i altres dues formacions dretanes sorgides de la implosió del centre-dreta italià (Nuovo Centro Destra, Fratelli d'Itàlia – Nou Centre Dreta, Germans d'Itàlia). Graziano Porcu: és un home nou, candidat pel moviment de Beppe Grillo Cinc Estels. 

La situació, com veieu, és bastant confusa i hi han dues incògnites: el moviment Cinc Estels, que a les passades eleccions va ser el primer partit en nombre de vots, i l'abstencionisme. La desafecció per la política és molt fort a tot Itàlia, i en el context alguerès probablement més, almenys pel que sembla fins ara. Les lluites internes en el Partit Democràtic, que han provocat tan la caiguda de Stefano Lubrano com la presencia de dues candidatures de centre-esquerra, han minvat encara més la confiança en la política. És difícil, ara com ara, fer previsions.

I pel que fa la llengua? D'entrada no és un tema central per les formacions que s'hi presenten, un fet evident si ens fixem en els noms dels partits. Malgrat en aquest article figurin en versió bilingüe i en la premsa del Principat apareguin traduïts al català, tots els partits o moviments que es presenten ho fan amb un nom en italià impecable, i aquesta és la llengua en la qual, normalment, es fa també campanya electoral. No sembla existir un projecte cultural a l'entorn del català de l'Alguer, encara que tots es declarin a favor de la seva tutela i promoció, i encara que siguin presents partits que es poden considerar sobiranistes com els Rossomori o l'històric Partit Sard d'Acció. Contràriament al que es pugui pensar, l'argument no és tampoc tocat des de la dreta, que mostra un cert desinterés. Efectivament, fa pocs dies posava la qüestió a través d'un programa ràdio en el qual col·laboro, Estira La Llengua, però sense obtenir cap resposta.

Malgrat aquest panorama, dijous 14 es va tenir un encontre públic sobre el tema, organitzat per casi totes les associacions ciutadanes que s'ocupen de la variant local del català: Ómnium Cultural de l'Alguer, Obra Cultural de l'Alguer, Ateneu Alguerès, Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Històric de l'Alguer i Escola Pasqual Scanu. La periodista Sara Livesi, d'Alguer.it, ha moderat el debat, que sembla haver despertat interès. No tots els aspirants a Síndic estaven presents, faltaven aquell del Moviment Cinc Estels i del centre-dreta berlusconià, als quals evidentment el tema no interessa. Tot i que la qüestió lingüística no sigui l'argument al centre dels interessos polítics de les formacions alguereses, el debat ha despertat interès, un fet que diu – malgrat tot – com el tema agafa importància. Per ara, tots es troben d'acord en continuar les iniciatives posades en marxa des de 2010, però encara no es pot dir que sigui un projecte d'ampli respir cultural. La política comença a ocupar-se de la qüestió, i esperem que no sigui només una atenció instrumental a la campanya electoral, sinó un pas cap a una dedicació més continuada. 

© Marcel A. Farinelli